Homilia de l'arquebisbe Omella durant la Missa Crismal, el Dimarts Sant de l’any del Senyor 2017

  • 11 abril 2017 16:00

Homilia de l'arquebisbe Omella durant la Missa Crismal, el Dimarts Sant de l’any del Senyor 2017.

Benvolguts Sr. Cardenal Lluís i Bisbe auxiliar Sebastià,
Benvolguts germans sacerdots, diaques i seminaristes,
Benvolguts membres dels Instituts de Vida Consagrada i de les Societats de Vida Apostòlica,
Germans tots en el Senyor,

En primer lloc, vull felicitar els nostres germans preveres i diaques que enguany celebren el 50è i 25è aniversari d’ordenació sacerdotal o diaconal.

Felicitats i gràcies pel treball que heu fet i que feu al servei de Déu i dels germans. Us ha tocat sembrar la Bona Nova del Senyor en un temps complex, però Déu farà que tot plegat doni bons fruits.

I gràcies també a tots els altres preveres i diaques diocesans i religiosos per tota la vostra entrega i dedicació a la missió que ens ha confiat el Crist. Voldria estendre també el meu agraïment als qui heu vingut aquí per estudis i col·laboreu en la pastoral diocesana.

Ungits per l’Esperit

Acabem d'escoltar el preciós relat evangèlic del discurs programàtic de Jesús a la sinagoga de Natzaret a l'inici de la seva vida pública i en el qual fa seves les paraules del profeta Isaïes a la primera lectura: “L’Esperit del Senyor reposa sobre meu, ja que ell m'ha ungit per portar la Bona Nova als desvalguts” (cf. Lc 4,18a) .... “a vestir d’alegria els qui porten dol” (Is 61,3).

Aquest relat bíblic i la benedicció dels Sants Olis ens recorden que tots, ministres ordenats i laics, hem estat ungits pel Senyor el dia del nostre baptisme. En la carta als Hebreus llegim: “El Senyor, el teu Déu, t'ha ungit amb oli d'alegria” (Hb 1,9b). I en el Salm 45 diem també: “Per això el teu Déu t’ha preferit als teus companys i t'ha ungit amb oli d'alegria”.

Déu ens ha ungit amb l'oli de l'alegria!

Alegria que ens penetra, ens configura i ens enforteix. L'alegria, per tant, ha de ser com el nostre ADN. Per aquest motiu comprenem que el papa Francesc ens parli de l’alegria de l'Evangeli (Evangelii Gaudium). Des del dia del nostre baptisme, estem cridats per vocació a ser portadors i testimonis d'alegria. No podem ser pronosticadors del mal, del desastre o la desgràcia, sinó del goig de saber que Déu ens estima, que és el nostre Pare, que camina amb nosaltres, que ens envia a proclamar-ho, especialment, als més pobres i petits. Hem estat ungits per a això, per anunciar la joia de l'Evangeli, per ser testimonis de l'alegria: la que ens confirma que Crist és viu, que ha vençut el pecat i la mort i que amb Ell triomfarem sempre i viurem per sempre.

Pot ser que aquesta alegria eminentment evangèlica estigui en nosaltres adormida o embussada pel pecat o per les preocupacions de la vida, però, en el fons, roman intacta com el caliu d'un tronc encès sota les cendres i sempre pot ser renovada.

La recomanació de Pau a Timoteu segueix sent actual: “Per això et recomano que procuris de revifar el do de Déu que has rebut per la imposició de les meves mans” (cf. 2Tm 1,6).

Demanem al Senyor que avivi en nosaltres el do de l'alegria.

I aquesta alegria que neix de la trobada profunda amb el Senyor, de saber que ens estima personalment i que som els seus fills, aquesta alegria és eminentment contagiosa. Nosaltres, cristians tots, ungits amb l'oli dels catecúmens i amb el crisma de la salvació, i nosaltres, sacerdots que hem estat ungits el dia de la nostra ordenació sacerdotal, hem de comunicar aquest do rebut, perquè no se'ns va donar per gaudir-lo en la solitud, sinó per compartir-lo en fraternitat. Pot ser que a molts els molesti la nostra alegria i el nostre missatge (missatge i alegria que no són nostres, sinó que són un do del Senyor), potser molts el rebutgin o tractin d'ofegar-lo; però no podem guardar-lo amagat en el nostre cor. Tothom ha de tenir l’oportunitat de conèixer Déu, que és la font de la nostra alegria i que omple de joia la nostra joventut.

Què ens passa que hem perdut l'embranzida missionera, aquest “sortir a les perifèries”, en paraules del Papa Francesc? Parlem molt d'Església i de “cristians en sortida”, però ens parapetem en les nostres comoditats i mediocritats. Un missioner no s’acovardeix, no s'encongeix, sinó que es llança a la missió sabent que el Senyor l’acompanya. Recordem sempre les paraules tan apassionades del gran apòstol Pau de Tars i tractem de fer-les nostres:

“Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? […] Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre” (Rm 8,35.37-39).

Renovació de les promeses sacerdotals

Demanem al Senyor que, en renovar les nostres promeses sacerdotals, l'alegria inundi novament els nostres cors, aquella alegria que ens va impulsar al ministeri presbiteral amb gran entusiasme. Preguem al Senyor perquè el cansament, la rutina i el descoratjament s'allunyin dels nostres cors i puguem ser testimonis joiosos de l'Amor de Déu enmig de les comunitats cristianes i del món.

Aprofito també per recordar-vos, com tots els anys, la necessitat de fer la tradicional col·lecta del Divendres Sant a favor de la Custòdia de Terra Santa. És una col·lecta establerta pel Papa i per a tota l’Església Universal

En la col·lecta de l’any passat, en la que hi van col·laborar la quasi-totalitat de les parròquies de la diòcesi, es van recaptar 51.500 euros. Siguem generosos i no deixem de recordar-ho als nostres fidels. Amb aquests diners, amb la nostra pregària i amb els nostres pelegrinatges ajudem a mantenir les comunitats cristianes a Terra Santa, col·legis, centres sanitaris i famílies pobres. I els nostres donatius també permeten mantenir els santuaris, perquè puguin acollir els pelegrins i siguin testimoniatge vivent del pas del Senyor per la nostra terra.

No vull deixar d’agrair-vos el treball que esteu fent per preparar el Pla Pastoral Diocesà. Aquest és un treball ampli i una mica llarg, però amb l’ajuda de Déu i el nostre esforç confiem que anirà donant els seus fruits. La primera part del Pla Pastoral és una invitació a fer un discerniment i reflexió abans d’entrar en la concreció dels objectius i les accions. Gràcies per aquests treballs que esteu fent totes les parròquies, comunitats cristianes, religiosos i religioses.

Per tot el que hem de fer necessitem afermar més i més el nostre amor a Crist. Que Ell arribi a ser veritablement el centre de la nostra vida. Que Ell sigui la font de la nostra alegria i del nostre ministeri.

És l’amor el que Déu ens demana per treballar com agents de pastoral, com preveres i bisbes. Jesús digué a Pere: “¿M’estimes? Pastura les meves ovelles” (cf. Jn 21,15-17).

Per això m’ha semblat oportú acabar amb un text del Beat Ramon Llull. Tant de bo nosaltres poguéssim arribar afirmar de cor el mateix que diu l’Amic:

Demanaren a l’Amic a qui pertanyia.
Respongué:- A l’amor.
- De què estàs fet?- D’amor.
- Qui t’ha engendrat?- Amor.
- On nasqueres?- En amor.
- Qui t’ha nodrit?- Amor.
- De què vius?- D’amor.
- Qui et va donar nom?- Amor.
- D’on véns?- D’amor.
- On vas?- A amor.
- On estàs?- En amor.
- Tens altra cosa més que no sigui amor?
Respongué:-Sí, culpes i torts contra el meu Amat.
-Hi ha en el teu Amat perdó?
Digué l’Amic que en el seu Amat hi havia misericòrdia i
justícia, i per això en ell hi tenia la seva estança entre temor i esperança.

                                                                    (Del “Llibre d’Amic e Amat”)

Que Santa Maria, Mare de Déu de l’Alegria, ens acompanyi amb el seu amor maternal!
Que visqueu tots, germans i germanes, una Setmana realment Santa! 

† Joan Josep Omella Omella
                                                                        Arquebisbe de Barcelona